Conferència Chema Cababello sobre els NENS SOLDAT

Chema Caballero | Pàgina web Ongdyes

Dilluns 11 d’abril de 2011. Hem anat a rebre la primera conferència del Crèdit de Síntesi a l’edifici Caixa Fòrum de Girona. La conferència ha set a càrrec de Chema Caballero, el qual ens ha explicat ampliament la situació bèl·lica i conflictiva de Sierra Leone, on els nens i nenes eren utilitzats com soldats, en una guerra que va durar onze anys i que es va cobrar amb milers de vides humanes.

Chema Caballero va prendre la decisió d’anar a Sierra Leone un any després de l’esclat de la guerra, l’any 1992. Era un Javerià i la seva principal missió i fundament era ajudar els joves que eren utilitzats brutalment com soldats i màquines de matar. Ha passat més de 18 anys de la seva vida vetllant i lluitant pels Drets Humans, especialment els drets dels menors d’edat.

Quan la guerra va agafar protagonisme l’any 1991 a causa dels interessos econòmics i els béns materials, les guerrilles van buscar la forma d’obtenir reclutes fàcilment per la seva causa, i el seu objectiu van ser els joves adolescents, que van ser brutalment segrestats i utilitzats com esclaus, en unes pèssimes condicions de vida. Quan eren petits (entre els 7 i 8 anys) els nois eren utilitzats per vigilar el campament, i en cas d’atac, eren obligats a defensar els soldats amb la seva vida, com escuts humans. Les noies en canvi, també feien aquesta tasca, però també en feien d’altres més cruels; eren utilitzades com instrument de transport de les armes i les municions, així com també eren utilitzades com un objecte sexual per part dels soldats.

Quan eren més grans i el seu físic era desenvolupat i fort, els nois eren entrenats en camps militars d’entrenament, on se’ls ensenyava a utilitzar les armes i les tècniques de combat. Una vegada entrenats i preparats, eren obligats a matar els seus pares o la casa on van néixer, així trencar els nexes familiars existents i evitar que el jove tornés a casa en un futur. Després de trencar amb aquests nexes, arribava la primera missió de combat, i per tal de fer-los fer autèntiques matances contra la seva voluntat, els soldats superiors ficaven una barreja de Cocaïna i Pólvora introduïda directament a la sang. Aquesta barreja ocasionava trastorns en la conducta dels joves reclutes, i es convertien en una màquina de matar.

En aquell moment va ser protagonista el missioner Javerià, amb la construcció i administració d’un centre de rehabilitació per els joves reclutes. Després de complicats i perillosos tractes, les guerrilles van cedir a un intercanvi de joves reclutes a canvi de racions d’aliment (especialment sacs d’arròs). D’aquesta manera el centre de rehabilitació va començar a rebre els primers joves, els quals van ser ajudats psicològicament per treballadors del centre. Una tasca complicada però possible, ja que tots ells portaven una consciència ferida per tots aquells fets que havien estats obligats a fer injustament, contra la seva voluntat. Per complicar més les tasques d’ajuda, el fet que el jove matés el seu pare, la seva mare o qualsevol membre de la seva família, feia impossible la reconciliació amb la seva família o amb el poble d’origen, ja que s'havia guanyat l'odi de tothom.

Quan va acabar la llarga guerra l’any 2002, encara quedaven moltes més coses a fer, especialment treure tots aquells joves reclutes que no s’havien pogut treure abans d’aquelles zones conflictives. Tonko Limba va ser l’objectiu del missioner Javerià. En aquella regió va dur a terme diverses activitats per ajudar als joves reclutes a sortir del mal tràngol de la seva infància, que encara perdurava en el seu interior i la seva consciència. Gràcies a l'esport i el futbol va poder ajudar a tots aquells joves, aquell esport era una tècnica perfecte per unir-los i fer noves amistats. Després de tots aquests anys de relativa pau, a causa de la falta de justícia i de recursos econòmics, alguns dels principals instigadors i segrestadors de joves encara segueixen lliures sense cap tipus de condemna judicial, i alguns d’ells actualment participen en els conflictes a Costa de Marfil, amb la funció de mercenaris a sou i seguint els mateixos passos cruels amb els joves, com van fer a Sierra Leone.

Algunes de les recomanacions del conferenciant són la pel·lícula Diamantes de sangre, una pel·lícula que relata els fets i les causes d’aquella massacra. També recomana el llibre El odio a Occidente per l’escriptor Jean Ziegler, que relata també els fets que van desembocar a aquella situació descontrolada.
Com recomenació personal del grup, recomanem veure aquest vídeo sobre la situació dels nens soldats a Sierra Leone.

Chema Caballero durant la conferència | Arxiu cdsdretshumans