Acaba el Crèdit de Síntesi amb la visita al PARLAMENT DE CATALUNYA

Avui divendres 15 d'abril de 2011, els alumnes de 4t d'eso hem visitat el Parlament de Catalunya, a Barcelona.
Durant la visita al Parlament, tots els alumnes hem participat i escoltat l'explicació política del començament del Parlament fins l'actualitat. Hem pogut visitar algunes parts de l'edifici, i el més important ha set la cambra de reunions, on hem pogut veure amb detall tota la sala on els diputats busquen el millor per Catalunya.

Gràcies a tothom per aquest Crèdit de Síntesi i sobretot als alumnes i professors que han visitat el nostre bloc. Fet amb el major interés perquè tothom el disfruti. Gràcies!

SOPHIE SCHOLL, l'exemple de la valentía i l'honor.

Ahir, dijous 14 d'abril de 2011, els alumnes de 4t d'eso vam anar a veure una pel·lícula a l'Aula Magna. La pel·lícula era sobre Sophie Scholl, l'exemple perfecte de valentía i per devant de tot, l'honor i la fermesa. Després de veure tota la pel·lícula, aquesta matí d'avui divendres, hem presentat la fitxa de treball.

Sophie Scholl va ser una jove alemana amb els pensaments molt clars. Mentres repartía papers amb informació confidencial de la guerra i dels actes bèl·lics per part dels soldats alemans, va ser detinguda, juntament amb el seu germà per anar contra la llei i el dictador. Va ser detinguda i va ser obligada a declarar sobre el seu acte, tot estava perfectament planejat, però a l'últim moment, van trobar informació i objectes a casa seva. Aquest fet la va deixar com principal implicada, juntament amb el seu germà i un pare de família, a càrrec de tres nens menors. El germà va declarar-se culpable després del llarg interrogatori, així com també la seva germana, Sophie Scholl, que finalment va acceptar el fet. Va ser una lluitadora pels Drets Humans i en tot moment va tenir els seus pensaments al seu lloc. Un clar exemple de valentía i d'honor.

Conferència sobre l'EXILI

Avui, 14 de abril de 2011, hem assistit a la conferencia sobre l’exili, a càrrec del Doctor Gaig, investigador i professor d'universitat. Va fer classes a Bell-lloc aproximadament dos anys.

Josep Irla i Bosch de jove estudià a l'Escola d'Arts i Oficis, a poc a poc Josep Irla s'anà obrint camí en el món dels negocis i de la política, i obrí una petita fàbrica de suro que el convertí en un industrial important de la comarca. Va ser president de la Generalitat de Catalunya en l’exili.

Pere Pujol, un camioner, el dia 8 de febrer de 1838 estava a la frontera entre Catalunya i França a causa de la Guerra Civil. Josep Irla també es va veure en la mateixa situació però mai no es van arribar a conèixer.

Irla passava per un poble que estava en un costat de les comarques catalanes. En canvi, Pere Pujol va passar per una altra zona fronterera. Aquesta situació en què es van trobar, com tanta altra gent, és un de les conseqüències de la Guerra Civil a Espanya.

Els exiliats corrien el risc de ser portats a un camp de concentració. Normalment tots arribaven a França amb la felicitat de sortir d'un conflicte, però sovint s'emportaven una sorpresa, ja que els seus destins normalment eren camps de concentració, on les condicions de vida eren molt dures. Els càlculs asseguren un número de 71.000 catalans a l'exili durant aquella època de conflictes (aproximadament).

Les rutes més importants de l'Exili eren normalment aquestes, les més destacades:  La costa de l’ Alt Empordà, des de l’Alt Empordà travessant els colls dels Pirineus de l’est, el Pertús, Empordà zona oest, Garrotxa, Ripollès central i la Cerdanya.

Pere Pujol va tenir mala sort i va acabar en un camp de concentració nazi, en canvi, Josep Irla va acabar de cobrar uns diners pendents d'un negoci abans de l'exili i va montar una fabrica de suro, la qual va donar molts de llocs de treball a la gent del poblet on la va montar. Per aquest fet, l'alcalde del poble el va ajudar i protegir durant un temps. Ningú va saber d'ell durant molt de temps, va tenir molta sort de tenir un protector.

Josep Irla va dimitir com a president el 1954 i va morir a Saint Rafael, Provença El 19 de setembre de 1959.

Documental sobre el MUR DE BERLÍN

Ahir, dijous 14 d'abril de 2011, al matí, els alumnes de 4t d'eso vam veure un documental sobre els enfrontaments i conflictes a Berlín, que tot plegat va ocasionar la construcció d'un mur que va separar la part est de l'oest.

Durant aquella època de conflictes, va començar la coneguda Guerra freda, la qual s'hi van veure involucrats diferents països del món. Un dels llocs més destacats per aquesta guerra va ser Berlín, on es va construir un mur; El Mur de Berlín. Aquest mur va separar la ciutat en dos bandes, l'est de l'oest.

Els habitants d'un costat no podien passar a l'altre per les fortes mesures de seguretat dels soldats, però per sort, molts d'habitants van poder creuar, sota els temors d'una bala. Va ser un període molt fort, i els soldats van intensificar la vigilància a les zones del mur, així que van començar les primeres víctimes, fet que va capgirar la visió de la gent i de la societat envers aquest mur.

El problema no va solucionar-se fins fa alguns anys enrere, amb la destrucció del Mur de Berlín.

 El Mur de Berlín va ser una completa i descarada violació dels Drets Humans, i fins la seva caiguda, va ser-ho.

Una vegada enderrocat el mur, els habitants de Berlín van poder creuar fàcilment i amb total llibertat, cosa que abans era del tot impossible.

El documental dels documentals: PROMISES

Ahir, 13 d’abril de 2011, a les 10:00 del matí, a la classe de 4t ESO A, hem vist un documental que després el podriem relacionar amb la conferència a càrrec del Sr. Eudald que vindria a continuació: El conflicte Israel-Palestina.

En aquest documental, ens mostra diferentes idees contraposades entre els nens àrabs i jueus.

Al principi, tots dos bàndols es volen venjar dels altres. El documental va dirigit per unes persones que es dediquen a preguntar als diversos nens diferents experiencies, coses personals. Els realitzadors d’aquest programa els volen ajudar perquè pensin alguna solució d’aquest conflicte.

Els àrabs(palestins) estan separats dels jueus, per diferents fronteres vigilades per soldats. Per passar al lloc dels jueus, has de tenir un permis que et permeti travesar la fontera. Entre la frontera i els jueus, hi ha més o menys 15minuts. Molts dels nens que fan amistat amb jueus o àrabs, han de travessar la frontera i tardar 15 minuts en arribar a les cases dels jueus.

A la meitat del documental, un realitzador li dona una idea a un nen àrab per poder tindre amistat amb els nens jueus. Quden un dia per jugar nens àrabs i nens jueus. Al acabar el periodista, fa preguntes als nens, sobre el tracte amb altres persones de diferent cultura. Molts nens estan d’acord, però altres no.

Us poso un link perrquè pogueu veure el video a casa:

http://www.youtube.com/watch?v=u9ce2cK45Hc&cc=1

Conferència sobre Víctor Jara, l'exemple de la MÚSICA I ELS DRETS HUMANS

Víctor Jara | Memoriaviva.com

El dimecres dia 13 d’abril ha vingut el conferenciant i artista Mauricio Campos i la seva companya de grup, Maria José Dakote. Han vingut expressament per parlar-nos amb profunditat de la vida de Víctor Jara, un dels millors cantautors del món, el millor a Xile.

Víctor Jara va néixer el 28 de setembre de l’any 1932, d’una família pagesa de Ñuble. Quan va ser més gran, va ser militant del partit comunista de Xile, fet que més endavant l’hi va provocar la mort. Als pocs anys de començar la seva carrera professional com cantautor, es va unir al grup musical Cuncumén. En aquest grup va conèixer a Violeta Parra, que el va animar a continuar tocant música Folklore tradicional del país. Uns anys més tard va casar-se amb Joana Jara, amb la qual va tenir una filla. Víctor Jara va formar una amistat amb el president electe Salvador Allende, el qual el va nomenar conseller de cultura del país, l’any que el partit comunista va començar a dirigir políticament Xile.

El mateix dia que el cantautor estava fent una conferència/concert a la Universitat Tècnica de Xile, el cap militar August Pinochete va proclamar el cop d’estat, l'11 de setembre de 1973. Aquell mateix dia, els militars van rodejar la Universitat i el cantautor va ser detingut, juntament amb els professors i els alumnes presents. Després d’aquesta detenció, va ser detingut durant uns dies al Estadi... (que més tard va ser anomenat Estadi Víctor Jara). Durant aquell període al estadi, va rebre fortes tortures; van trencar-li els dits de les mans perquè no pogués tocar més la guitarra, també van sotmetre’l a fortes càrregues elèctriques per fer-lo patir. Ell sabia perfectament que havia de morir tard o d’hora, però això no el va impedir escriure el seu últim poema, ara recordat per aquella gent que van aconseguir fugir d’aquell estadi. El dia 16 de setembre de 1973 del mateix any, un militar anomenat 'El príncipe' el va tancar a una sala en privat i va jugar cínicament a la Ruleta Russa. Al cap de pocs minuts més tard, Víctor Jara era mort per una bala directa al crani. Van ordenar afusellar-lo i tirar-lo al carrer, perquè tot plegat semblés que hagués set mort a causa de no complir les ordres de no sortir al carrer. La seva dona el va trobar amb 41 trets de bala al cos, després de varis dies buscar-lo desesperadament.

El 'Príncipe' durant l'acció de la FUNA.

Després d’acabar-se la dictadura a Xile, un grup de persones van aconseguir assabentar-se de les dades personals de l’assassí del cantautor, així que tot formant una Funa (grup de persones units per fer públic un assassí desconegut), van dirigir-se al seu lloc de treball (a més de ser assassí, treballava per l’Estat), van accedir al seu despatx i van acusar-lo brutalment del seu delicte passat. Per sort, aquestes imatges van ser gravades i publicades. La cadena de televisió catalana TV3, va fer un reportatge sobre aquest fet. Podeu veure el reportatge en tres parts; Part 1 | Part 2 | Part 3.

Actuació de Mauricio Campos y Maria José Dakote | Arxiu cdsdretshumans

Conferència sobre el conflicte ISRAEL-PALESTINA

Avui, 13 d’abril de 2011, hem assistit a una conferència sobre els conflictes que hi ha hagut en els països d’Israel i Palestina.

L’acte ha tingut lloc a l’Aula Magna, a càrrec del Sr. Eudald Vilas. Ens ha explicat els diferents aspectes sobre la guerra d’Israel i Palestina.

Israel des de un principi va estar separat en 12 tribus en el temps de Moisès. Segles després va aparèixer  la primera organització política promoguda per el rei David i després Salomó.

Els musulmans van conquerir Israel,  que estava en  mans dels romans.

Les croades, moltes promogudes pels romans i pels catòlics, van implicar la creació de regnes culturals en molts llocs de l’imperi d’Israel i Palestina.

Durant el segle XX, el 22 de juliol de 1964, els palestins van atacar un protectorat britànic en territori israelita.

Finalment, els jueus guanyen la guerra contra Palestina.

Anys més tard, comença una altre guerra contra Egipte, per poder aconseguir el Sinaí. Els egipcis tenien un dia de expiació, repòs, Yom Kipur. En aquest dia, els israelites van planejar una estratègia per poder aconseguir el Sinaí.

El 26 de març de 1979, Israel i Egipte van signar un tractat de pau a Washington DC posant fi a 30 anys de bel.ligerància entre els dos països.

Actualment després d'aquests esdeveniments, pel que sembla una coalició mundial de nacions gentils (com les que avui en dia, per tractar de mantenir la pau a orient, pretenen crear un estat palestí a Israel).

De moment, els dos països d’Israel i Palestina estan en conjunt gràcies al tractat de Pau que van fer tots dos.