Conferència sobre l'EXILI

Avui, 14 de abril de 2011, hem assistit a la conferencia sobre l’exili, a càrrec del Doctor Gaig, investigador i professor d'universitat. Va fer classes a Bell-lloc aproximadament dos anys.

Josep Irla i Bosch de jove estudià a l'Escola d'Arts i Oficis, a poc a poc Josep Irla s'anà obrint camí en el món dels negocis i de la política, i obrí una petita fàbrica de suro que el convertí en un industrial important de la comarca. Va ser president de la Generalitat de Catalunya en l’exili.

Pere Pujol, un camioner, el dia 8 de febrer de 1838 estava a la frontera entre Catalunya i França a causa de la Guerra Civil. Josep Irla també es va veure en la mateixa situació però mai no es van arribar a conèixer.

Irla passava per un poble que estava en un costat de les comarques catalanes. En canvi, Pere Pujol va passar per una altra zona fronterera. Aquesta situació en què es van trobar, com tanta altra gent, és un de les conseqüències de la Guerra Civil a Espanya.

Els exiliats corrien el risc de ser portats a un camp de concentració. Normalment tots arribaven a França amb la felicitat de sortir d'un conflicte, però sovint s'emportaven una sorpresa, ja que els seus destins normalment eren camps de concentració, on les condicions de vida eren molt dures. Els càlculs asseguren un número de 71.000 catalans a l'exili durant aquella època de conflictes (aproximadament).

Les rutes més importants de l'Exili eren normalment aquestes, les més destacades:  La costa de l’ Alt Empordà, des de l’Alt Empordà travessant els colls dels Pirineus de l’est, el Pertús, Empordà zona oest, Garrotxa, Ripollès central i la Cerdanya.

Pere Pujol va tenir mala sort i va acabar en un camp de concentració nazi, en canvi, Josep Irla va acabar de cobrar uns diners pendents d'un negoci abans de l'exili i va montar una fabrica de suro, la qual va donar molts de llocs de treball a la gent del poblet on la va montar. Per aquest fet, l'alcalde del poble el va ajudar i protegir durant un temps. Ningú va saber d'ell durant molt de temps, va tenir molta sort de tenir un protector.

Josep Irla va dimitir com a president el 1954 i va morir a Saint Rafael, Provença El 19 de setembre de 1959.